dilluns, 7 de març del 2016

Aisiàs March: Sí com lo taur se'n va fuit pel desert...



SÍ COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT...
 

Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.


Gamificació.

  La ludificació o gamificació (més coneguda pel terme anglès gamification) és l'ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos aliens a aquest, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com per exemple aconseguir una vinculació especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o transmetre un missatge o contingut No s'ha de confondre amb el joc seriós ni amb la teoria dels jocs.


  La paraula anglesa gamification ve del mot game, que significa 'joc'. De manera anàloga, l'acceptació en català ludificació prové del mot llatí ludus, que significa 'joc', 'jugar'. La primera vegada que s'empra la paraula «gamification» és l'any 2003, quan Nick Pelling funda la consultora Conundra, que ofereix precisament utilitzar les mecàniques de joc com a recurs per vendre productes de consum.

Nosaltres vam jugar a diversos jocs:
 El primer consistia en que tu tenies 5 cartes a la mà i per torns cadascuna havia de dir un sentiment i les demés havien de tirar la carta que pensaven que més s'apropava a aquest sentiment. La guanyadora era elegida per la que havia proposat el sentiment. 
 El segon consistia en que una persona agarrava una carta i havia d'anar donant pistes amb els dibuixos que hi havia al tauler per tal de que les demés endevinaren quina paraula era. 
 Per últim jugarem a un joc on haviem de crearhistòries a partir de les cartes que ens donaven de personatges, llocs, etc. Guanyava qui es quedara sense cartes creant una història amb trellat.

 A mi el joc que més em va agradar va ser el dels sentiments ja que em vaig riure molt perque hi havia vegades que al no tindre cartes que encaixaren amb el sentiment et feien riure molt, una experiència molt bona, molt educativa i d'allò més divertida.

dissabte, 5 de març del 2016

Aspencat: Tot és ara.

MÚSICA NAIX DE LA RÀBIA.
Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.



TRENCA ELS MIRALLS.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.



VULL BRINDAR.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l’hivern d’aquest país.



SENSE POR.
Tenies por als rajos de sol, por a l’obscuritat,
a la policia i a l’abús de les autoritats.
Te
nies por a cridar per la llibertat,
por als espais oberts i por als espais tancats.
Volen que tinguem la por a les profecies,
por a l’inmigrant i a les malalties,
por a que vinga el futur i no tanquen les ferides,
por per a que creiem en falsos mesies.
Por a que algú et trencara el cor,
por a la vida i por a la mort.
Tenies por a no tindre sort,
però ara som tan forts, que ja no tenim por!



MANTINDRE EL FOC.
Qui rescata als bancs? Dis-me qui fa els plans?
Qui fa la llei mordaça? Dis-me qui ens nuga les mans?
Dis-me qui alça murs i colpeja a l’inmigrant?
Qui declara la guerra? Qui disfruta massacrant?
És indignant, dis-me qui t’explota i qui et retalla?
Qui lluita per la llibertat i qui vol esclafar-la?
Qui fabrica armes, qui les ven, qui les dispara?
Trau-me d’esta merda qüotidiana!



FENT EQUILIBRIS,
Direcció nord, a una altra terra, viure hui en dia és anar a la guerra,
no veure't més, poder abraçar-te, una sensació que m'aterra,no plores més no és culpa teua, és d'este país que em desterra.
La fuga de capitals, sou criminals, jo tinc el cor a l'esquerra.


SOM MOVIMENT.
Deixa d'escriure la teua història
amb tinta xinesa i paper higiènic,
has de saber que el teu lloc en la Terra
està entre el Nadir i entre el Zènit.
Deixa't portar per el ritme i el nostre algoritme
farà que et tornes electrònic,
sempre burlant a la mort, crida més fort,
fins a que et quedes afònic.
Som tots els mínims comuns que caben en tu,
el canvi que
arriba al moment oportú quan trobes algúque t’ensenya a mirar diferent i a saltar els teus murs.
La humanitat
necessita cuidar la cançó,
que la felicitat no depèn de ninguna equació,
eixa és la revolució!


TRIXERES EN LA FOSCOR.
Vull canviar el món, tombar les barreres,
fer desaparèixer del nostre mapa les fronteres,
vull parar les bales, desplegar les ales,
ser el missatge de pau que transforme les quimeres.
Vull que el poble saharaui siga lliure
i vore un somriure en la cara de cada xiquet,
que l’educació no siga un privilegi si no siga un dret,
que la felicitat no siga un secret.
Vull pintar amb tu de colors este futur tan negre,
vull aparentar ser fort encara que sóc feble,
ser el teu denominador comú, trobar l’illa de Mu
i que un minut amb tu dure com un segle



SEGUIM EN PEU.
Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.



ALÇAR LA VEU.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.



ESCRIUREM MIL BATALLES.
He nascut ací, en esta terra ferma,
estime la família, jo sóc de sang calenta,
el meu cor creu en la llibertat,
i en viure set vides seguides al teu costat!
I m’allibere dins la mar,
no crec en una patria
que no em deixa caminar, lliure,
portes tancades m’acorralen el somriure,
em refugie en les teues ganes de viure.



S'ATURA EL TEMPS.
Jo renegue d'esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l'Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m'atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.



LA HISTÒRIA ÉS NOSTRA.

Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l’estructura
d’un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l’estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
am
b l’estatut del “meninfot”!









50 Aniversari.

 El 13 de Febrer de 2016 va tindre lloc el 50 aniversari del IES Isabel de Villena. En aquest acte vam poder escoltar testimonis de antics alumnes, també gaudirem de la presència del nostre nou alcalde: Joan Ribó que va donar un discurs molt interesant.
A mi personalment el discurs que més em va marcar va ser el de una dona major que parlava de que erem nosaltres el que teniem que lluitar per la nostra educació, per seguir tenit una educació pública i de qualitat.     
       

       Va ser un acte molt emotiu i molt educatiu ja que també es llegiren poemes i es van fer diversos tallers, una experiència única.



   Personalment ho vaig disfrutar molt. Jo sóc nova en aquest institut i han fet que em senta com una més, com si portara tota la meva vida amb ells. Gràcies Isabel de Villena per fer-me feliç i fer constància de la meva lluita.


Contaire.


 Un contaire o contador (traducció al català del terme anglès storyteller) és un narrador oral de contes i històries.

 Va vindre a classe Anna Ballester (professora de Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil). Ens va contar diversos contes, ho va fer molt amé ja que ens va demanar la nostra participació i va utilitzar diverses tècniques per a que nosaltres mantiguerem l'atenció.
 El primer relat parlava de dues sabates que estàven enamorades i no volien separar-se i com finalment apareixien a la Malvarrosa. El segon relat anava d'un rei que tenia orelles de cavall i que no volia que ningú ho sapiguera.

 Va ser una experiència súper enriquidora i personalment m'agradaria que tornara però que les històries que ens contara ara sigueren més per a la nostra edat.




Aforismes.

     Aforisme: Sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant


1-El pitjor no és que siguin incapaços de trobar la solució.El pitjor és que no podem veure el problema.~Gilbert Keith Cherteston

2-Els nombres perfectes són com els homes perfectes, molt rars.~René Descartes

3-No sería bonic el món si les biblioteques fossin més impotants que els bancs?~Felipe

4-Forma part de la bona educació saber en quines ocasiones cal ser maleducat.~Joan F.

5-Enfrontar-s’hi, sempre enfrontar-s’hi, és la manera de resoldre el problema. Enfrontar-s’hi!~Joseph Conrad

6-Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.~Joan F.