dimarts, 3 de maig del 2016
divendres, 15 d’abril del 2016
dimecres, 9 de març del 2016
Autoavalució
Per a construir la meva identitat he utilitzat diversos treball en aquesta avaluació com poden ser principalment
1.Els aforismes, ja que els elegies tú i et feien reflexionar, a més que et definien com a persona, amb les teues ideologies, la teva forma de ser i de pensar, ha estat molt interesant.
2.Bansky, les imatges de Banksy han estat elegides per nosaltres i han reflexat els nostres gustos i també la nostra ideologia.
Per a mi la segona evaluació a consistit en treballar en grup, es a dir, com a grup i per al grup, els tallers en grup com el de contacontes, el dels jocs, els dels microrelats i carnestoltes, perque:
1.Contacontes: Haviem de participar com a grup, elegint les coses per a que eixiren endavant els contes
2.Els jocs: Eren jocs de grups, jocs que si no jugàvem en grup, no podiem entendre bé el joc, pense que ha contribuit en gran part a que ens entenguem en el grup.
3.Els microrelats; Va ser fonamental que funcionarem com a grup per a donar-nos idees conjuntament i escoltar-nos els uns als altres
4.Carnestoltes: El treball en grup va fer que al final tot eixira bé, al principi ens va costar molt, però finalment cadascú s'encarregà de fer la seva tasca i de possar-la en comú
Respecte a els contiguts conceptuals, crec que he millorat a l'hora de fer-me esquemes, ja que abans feia un resum dins d'un esquema i ara sé localitzar millor les paraules claus. En lo respectiu a els continguts procedimentals, hem escrit molt més que en la primera avaluació tant dins dels tallers, com fora a l'hora de penjar coses al blog, i aixó ens ha fet millorar la nostra expressió en Valencià, i per últim en la part de continguts actitudinals pense que he millorat molt, ja que he participat en totes les coses que he pogut i això m'ha fet creixer com a persona i mirar amb una altra cara la vida i els problemes.
En comparació a la avalució passada, crec que he millorat en el contingut, m'esforçat més i he possat tot el contingut necessari però encara em falta ser constant, treballar tots els dies i no deixar-ho tot fins a l'última hora.
Per finalitzar respecte a la metodologia de treball. En quant a creativitat, em possaria un 5 ja que, manque d'aquesta característica, en cooperació crec que hem millorat respecte a l'anterior avaluació ja que ens hem organitzat millor, i no hem deixat de costat a cap persona, hem sabut distribuir el treball i ajudar-nos entre nosaltres, i per últim si parlem d'artefactes digitals, he millorat molt, ja que a principi de curs, no sabia utilitzar cap i ara sé utilitzar el Drive, el blogg, el pinterest, el kahoot, etc.
Com a conclusió d'aquesta segona avaluació pense que en Valencià, Literatura i ComunicacióAudiovisual he millorat en quant a continguts i a la forma d'expressarme, però sé que podria millorar molt més i en la tercera avaluació em propose ser constant ,dur les coses al dia i intentar organitzar millor el temps.
Hem crescut com a persones i com a grup en conjunt:
Qui sóc?
'Vaig estar temptant la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.'
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.'
Les cendres del cavaller: Booktrailer
El que he fet és un petit resum de les cendres del cavaller seguint l'estructura de:
1.Presentació del llibre i una petita Biografia de l'autor.
2.Petit resum del llibre.
3.Opinió personal.
Banksy.
Banksy (Bristol, Regne
Unit, 1975) és un artista del
carrer conegut a escala mundial.
Els seus grafits, fets amb trepa (tècnica coneguda com a pochoir), són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes
obres a altres ciutats, com Los
Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els
publica com a Robin Banksy.
La premsa suposa que el seu nom real és semblant, però podria tractar-se d'una
broma per la seua similitud amb l'expressió robing
banks (robant bancs).
A més
dels seus grafits, ha penjat sense autorització obres seues en alguns museus.
Tant a la Tate Modern de Londres, com el Museum of Modern Art, el Metropolitan Museum of Art, el Brooklyn Museum i l'American Museum of Natural History de Nova
York, com en el Louvre, els
quadres penjats passaren desapercebuts el 2005 entre la resta d'obres. El maig de 2005 fou
trobada al British Museum una versió d'una pintura rupestre que mostrava caçadors amb carros de la
compra.
El
setembre de 2006 modificà la portada d'un àlbum de Paris Hilton i va repartir 500 còpies de la
falsificació entre diferents botigues de discos. Entre altres es mostrava la
foto de Hilton amb un cap de gos. El CD contenia composicions pròpies de
Banksy. El setembre del mateix any instal·la una escultura d'un presoner de Guantanamo en un parc d'atraccions de Disneyland.
La seva
obra està fortament influïda per Blek
le rat.
Us invite a que llegiu aquesta notícia: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/banksy-estudi-cientific-identitat-real-robin-gunningham-4952349
Us invite a que llegiu aquesta notícia: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/banksy-estudi-cientific-identitat-real-robin-gunningham-4952349
A mi Banksy m’agrada molt perque fa art actual, art en contra dels models preestablerts per la societat, és un pintor antisistema.
Les meves obres preferides d’ell
son:
Tres en barca.
Un divendres, va vindre un frup de teatre anomenat Circorama. Ens van representar 'Three men on the boat' però "adaptada", l'obra tractava de tres amics que anaven a l'Albufera i cadascú dels tres representava a el típic amic que hi ha sempre en un grup:
1.El tonto
2. L'hipocondríac
3.El que assoles pensava en sexe.
Basicament, explicava l'experiència d'eixos amics durant 4 dies en l'Albufera. Em va agradar moltísim ja que no assoles ens vam divertir moltísim, sino perque vam aprendre coses que no sabiem de l'Albufera, etc. Pense que a tots ens va agradar molt perque interactuaven molt amb nosaltres i estava molt adaptat a gent de la nostra edat. Quan van acabar vam fer un petit coloqui amb preguntes sobre l'obra etc. Completa i absolutament recomanable!
Matthew Staton Bomer
Matthew Staton
Bomer , més conegut com Matt Bomer , és un actor de cinema i televisió
nord-americana . Entre els seus papers més destacats es troba la personificació
de l' exconvicte Neal Caffrey en la sèrie White Collar d'USA Network i
l'estrena va ser en 2009.
La seva primera intervenció a la pantalla petita va
ser en la sèrie Guiding Light de 2001 i va començar a tenir popularitat després
d'interpretar a Bryce Larkin en la sèrie Chuck de NBC. Ha participat en
diversos papers secundaris com en la pel·lícula de suspens Flightplan de 2005 ,
la pel·lícula de ciència ficció In Time de 2011 i la tragicomèdia Magic Mike de
2012. En 2011 va formar part de l'elenc de l'obra teatral 8, escrita per Dustin
Lance Black , i que es va presentar a Broadway i al Wilshire Ebell Theater de
Los Angeles.
He elegit a aquest actor perque vic completa i absolutament enamorada d'ell, tant com actor, com en la forma en la que es desenvolta fora de la TV. Em sembla un actor prou bó.
dilluns, 7 de març del 2016
Tema 6: Comparació de cançons.
Per una banda tenim ‘Esbarzers’ de la gossa sorda, una canço ‘tranquil·la’.
Per l’altra banda tenim ‘Esbarzers’ amb una versió de Zoo, molt més dura, més electrònica.
Tema 6: Storytelling
-Professor! Ahir estava pel Twitter i vaig llegir una piuladaque deia: ‘Tot per al poble però sense el poble’, què vol dir això?
-Això és un tema molt interessant que ha de veure amb una forma de govern que es deia; El despotisme il·lustrat, però per a que pugueu comprendre realment que vol dir aquesta frase us contaré una historieta:
“Hi havia una vegada en un poble, on tot pareixia molt normal, un home just i bo que mirava amb i per al poble. Ell sempre insistia que tant rics com pobres tenien els mateixos drets i els mateixos privilegis i avantatges. Amb el temps la gent s’adonà que això era mentida, que tota aquella situació beneficiava als bancs i als rics. El rei ho sabia perfectament però ho negava, seguia insistint que tot el que feia era pel bé del poble, però si era així, per què tenia al poble en contra?
El poble es preguntava com havia arribat a aquella situació i s’adonà que tot va començar amb la mentida de que aquella crisi per la que estaven passant s’havia acabat. El rei també mentia quan deia que els sous no havien baixat i sempre que alguna persona anava a Palau amb proves de que aquestos si que ho havien fet, si que havien baixat ell deia que havien pujat moderadament però que ells encara no ho podien notar.
Aquestes i moltes altres mentides el poble se les va creure més d’una, dues i tres vegades, fins que s’adonà de que no era ‘Tot per al poble i amb el poble’ sino ‘Tot per al poble però sense el poble’.”
Ara ja l’has entés?
-Sí, pense que sí, seria molt semblant a la situació que hi ha ara, no?
-Molt semblant no, igual.
-Uoh, Rajoyisme il ·lustrat.
Autoretrat literari.
Me gusta ser yo misma
Me gusta la filosofía
No me gustan los corruptos
Me gusta el olor a café por las mañanas
No me gustan las discriminaciones
Me gustan las manifestaciones
Me gusta la izquierda
Me gustan las verdades
No soporto los robos
Tampoco aguanto a loos afiliados que no pueden ser juzgados
Me gusta la música en Valenciano
Me gusta la música en general
Me gusta luchar por mis ideales y mis principios
Adoro a: Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Mónica Oltra y Alberto Garzón
No me gusta estudiar
Odio las injusticias
Adoro el olor de la lluvia en el campo
No me gusta que alguien se crea superior
Me gusta mucho hablar
Me gusta acabar un texto con la palabra 'acabar'.
Me gusta la filosofía
No me gustan los corruptos
Me gusta el olor a café por las mañanas
No me gustan las discriminaciones
Me gustan las manifestaciones
Me gusta la izquierda
Me gustan las verdades
No soporto los robos
Tampoco aguanto a loos afiliados que no pueden ser juzgados
Me gusta la música en Valenciano
Me gusta la música en general
Me gusta luchar por mis ideales y mis principios
Adoro a: Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Mónica Oltra y Alberto Garzón
No me gusta estudiar
Odio las injusticias
Adoro el olor de la lluvia en el campo
No me gusta que alguien se crea superior
Me gusta mucho hablar
Me gusta acabar un texto con la palabra 'acabar'.
Microrelat.
Un microconte o microrelat és
un conte molt breu, amb una extensió màxima al voltant de 750 caràcters o
10 línies del text. Mentre que els ontes habituals consten d'una narració breu
d'un fet o d'una sèrie de fet reals o ficticis amb una tendència evident cap a
la fantasia i cap a l'enginy, el microconte presenta aquestes característiques
però portades a l'extrem. El microconte és un text literari narratiu que es
caracteritza per la brevetat de contingut, és concís i d'una gran intensitat
expressiva, com un veritable extracte que presenta l'essència d'una història.
Aquest breu relat té una enorme capacitat suggeridora, textualment diu poc i
narrativament condensa molt.
Paco Tejedo va nàixer en Nules (Castelló) en 1943 i es llicenciat en Filologia Romànica. És autor de la primera versió dramàtica completa en castellà del <<Asno de oro>> de Apuleyo i ha compartit publicació en edicions relacionades amb la didàctica i el teatre: Pràctiques de dramatització, Dinamitzar textos, Expessió escrita, Taller de Teatre. En narrativa a obtingut els premis de relats <<Gaceta de Salamanca>> (2007), <<Encarna León de Melilla>> (2008), <<Torrevelilla>> (2008) i <<Cantavieja>> (2009)
Paco Tejedo va vindre a la nostra classe per explicar-nos com haviem de escriure correctament els microrelats i per a que ho fèrem correctament i poder corregir-nos ens va possar la següent imatge:
Ens va fer un Micorelat a partir d'aquesta imatge, primer un ''dramàtic'' i més tard un ''còmic'' però com no ens veiem capaços d'escriure alguna cosa còmica a partir d'aquesta imatge ens va llegir el principi d'un microrelat ja escrit per a que nosaltres la continuàrem.
A nivell personal aquest taller ha sigut el que més m'ha agradat, a banda de que hem escrit Microrelats cosa que ningú haviem fet abans.
Aisiàs March: Sí com lo taur se'n va fuit pel desert...
Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
Gamificació.
La ludificació o gamificació (més coneguda pel terme anglès gamification) és l'ús dels
elements i de la mecànica del joc en contextos aliens a aquest, amb
l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades
fites, com per exemple aconseguir
una vinculació especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o
transmetre un missatge o contingut No
s'ha de confondre amb el joc
seriós ni amb la teoria dels jocs.
La
paraula anglesa gamification ve del mot game, que significa 'joc'. De
manera anàloga, l'acceptació en català ludificació prové del mot llatí ludus, que significa 'joc',
'jugar'. La primera vegada que
s'empra la paraula «gamification» és l'any 2003, quan Nick Pelling funda la
consultora Conundra, que ofereix precisament utilitzar les mecàniques de joc
com a recurs per vendre productes de consum.
Nosaltres vam jugar a diversos jocs:
El primer consistia en que tu tenies 5 cartes a la mà i per torns cadascuna havia de dir un sentiment i les demés havien de tirar la carta que pensaven que més s'apropava a aquest sentiment. La guanyadora era elegida per la que havia proposat el sentiment.
El segon consistia en que una persona agarrava una carta i havia d'anar donant pistes amb els dibuixos que hi havia al tauler per tal de que les demés endevinaren quina paraula era.
Per últim jugarem a un joc on haviem de crearhistòries a partir de les cartes que ens donaven de personatges, llocs, etc. Guanyava qui es quedara sense cartes creant una història amb trellat.
A mi el joc que més em va agradar va ser el dels sentiments ja que em vaig riure molt perque hi havia vegades que al no tindre cartes que encaixaren amb el sentiment et feien riure molt, una experiència molt bona, molt educativa i d'allò més divertida.
dissabte, 5 de març del 2016
Aspencat: Tot és ara.
MÚSICA NAIX DE LA RÀBIA.
Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.
TRENCA ELS MIRALLS.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
VULL BRINDAR.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l’hivern d’aquest país.
SENSE POR.
Tenies por als rajos de sol, por a l’obscuritat,
a la policia i a l’abús de les autoritats.
Tenies por a cridar per la llibertat,
por als espais oberts i por als espais tancats.
Volen que tinguem la por a les profecies,
por a l’inmigrant i a les malalties,
por a que vinga el futur i no tanquen les ferides,
por per a que creiem en falsos mesies.
Por a que algú et trencara el cor,
por a la vida i por a la mort.
Tenies por a no tindre sort,
però ara som tan forts, que ja no tenim por!
MANTINDRE EL FOC.
Qui rescata als bancs? Dis-me qui fa els plans?
Qui fa la llei mordaça? Dis-me qui ens nuga les mans?
Dis-me qui alça murs i colpeja a l’inmigrant?
Qui declara la guerra? Qui disfruta massacrant?
És indignant, dis-me qui t’explota i qui et retalla?
Qui lluita per la llibertat i qui vol esclafar-la?
Qui fabrica armes, qui les ven, qui les dispara?
Trau-me d’esta merda qüotidiana!
FENT EQUILIBRIS,
Direcció nord, a una altra terra, viure hui en dia és anar a la guerra,
no veure't més, poder abraçar-te, una sensació que m'aterra,no plores més no és culpa teua, és d'este país que em desterra.
La fuga de capitals, sou criminals, jo tinc el cor a l'esquerra.
SOM MOVIMENT.
Deixa d'escriure la teua història
amb tinta xinesa i paper higiènic,
has de saber que el teu lloc en la Terra
està entre el Nadir i entre el Zènit.
Deixa't portar per el ritme i el nostre algoritme
farà que et tornes electrònic,
sempre burlant a la mort, crida més fort,
fins a que et quedes afònic.
Som tots els mínims comuns que caben en tu,
el canvi que arriba al moment oportú quan trobes algúque t’ensenya a mirar diferent i a saltar els teus murs.
La humanitat necessita cuidar la cançó,
que la felicitat no depèn de ninguna equació,eixa és la revolució!
TRIXERES EN LA FOSCOR.
Vull canviar el món, tombar les barreres,
fer desaparèixer del nostre mapa les fronteres,
vull parar les bales, desplegar les ales,
ser el missatge de pau que transforme les quimeres.
Vull que el poble saharaui siga lliure
i vore un somriure en la cara de cada xiquet,
que l’educació no siga un privilegi si no siga un dret,
que la felicitat no siga un secret.
Vull pintar amb tu de colors este futur tan negre,
vull aparentar ser fort encara que sóc feble,
ser el teu denominador comú, trobar l’illa de Mu
i que un minut amb tu dure com un segle
SEGUIM EN PEU.
Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.
ALÇAR LA VEU.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
ESCRIUREM MIL BATALLES.
He nascut ací, en esta terra ferma,
estime la família, jo sóc de sang calenta,
el meu cor creu en la llibertat,
i en viure set vides seguides al teu costat!
I m’allibere dins la mar,
no crec en una patria
que no em deixa caminar, lliure,
portes tancades m’acorralen el somriure,
em refugie en les teues ganes de viure.
S'ATURA EL TEMPS.
Jo renegue d'esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l'Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m'atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.
LA HISTÒRIA ÉS NOSTRA.
Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l’estructura
d’un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l’estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
amb l’estatut del “meninfot”!
Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.
TRENCA ELS MIRALLS.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
VULL BRINDAR.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l’hivern d’aquest país.
SENSE POR.
Tenies por als rajos de sol, por a l’obscuritat,
a la policia i a l’abús de les autoritats.
Tenies por a cridar per la llibertat,
por als espais oberts i por als espais tancats.
Volen que tinguem la por a les profecies,
por a l’inmigrant i a les malalties,
por a que vinga el futur i no tanquen les ferides,
por per a que creiem en falsos mesies.
Por a que algú et trencara el cor,
por a la vida i por a la mort.
Tenies por a no tindre sort,
però ara som tan forts, que ja no tenim por!
MANTINDRE EL FOC.
Qui rescata als bancs? Dis-me qui fa els plans?
Qui fa la llei mordaça? Dis-me qui ens nuga les mans?
Dis-me qui alça murs i colpeja a l’inmigrant?
Qui declara la guerra? Qui disfruta massacrant?
És indignant, dis-me qui t’explota i qui et retalla?
Qui lluita per la llibertat i qui vol esclafar-la?
Qui fabrica armes, qui les ven, qui les dispara?
Trau-me d’esta merda qüotidiana!
FENT EQUILIBRIS,
Direcció nord, a una altra terra, viure hui en dia és anar a la guerra,
no veure't més, poder abraçar-te, una sensació que m'aterra,no plores més no és culpa teua, és d'este país que em desterra.
La fuga de capitals, sou criminals, jo tinc el cor a l'esquerra.
SOM MOVIMENT.
Deixa d'escriure la teua història
amb tinta xinesa i paper higiènic,
has de saber que el teu lloc en la Terra
està entre el Nadir i entre el Zènit.
Deixa't portar per el ritme i el nostre algoritme
farà que et tornes electrònic,
sempre burlant a la mort, crida més fort,
fins a que et quedes afònic.
Som tots els mínims comuns que caben en tu,
el canvi que arriba al moment oportú quan trobes algúque t’ensenya a mirar diferent i a saltar els teus murs.
La humanitat necessita cuidar la cançó,
que la felicitat no depèn de ninguna equació,eixa és la revolució!
TRIXERES EN LA FOSCOR.
Vull canviar el món, tombar les barreres,
fer desaparèixer del nostre mapa les fronteres,
vull parar les bales, desplegar les ales,
ser el missatge de pau que transforme les quimeres.
Vull que el poble saharaui siga lliure
i vore un somriure en la cara de cada xiquet,
que l’educació no siga un privilegi si no siga un dret,
que la felicitat no siga un secret.
Vull pintar amb tu de colors este futur tan negre,
vull aparentar ser fort encara que sóc feble,
ser el teu denominador comú, trobar l’illa de Mu
i que un minut amb tu dure com un segle
SEGUIM EN PEU.
Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.
ALÇAR LA VEU.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
ESCRIUREM MIL BATALLES.
He nascut ací, en esta terra ferma,
estime la família, jo sóc de sang calenta,
el meu cor creu en la llibertat,
i en viure set vides seguides al teu costat!
I m’allibere dins la mar,
no crec en una patria
que no em deixa caminar, lliure,
portes tancades m’acorralen el somriure,
em refugie en les teues ganes de viure.
S'ATURA EL TEMPS.
Jo renegue d'esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l'Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m'atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.
LA HISTÒRIA ÉS NOSTRA.
Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l’estructura
d’un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l’estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
amb l’estatut del “meninfot”!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)