Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.
TRENCA ELS MIRALLS.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
VULL BRINDAR.
I vàrem viure el nostre maig del 68,
i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,
de la barbàrie colectiva i de l’hivern d’aquest país.
SENSE POR.
Tenies por als rajos de sol, por a l’obscuritat,
a la policia i a l’abús de les autoritats.
Tenies por a cridar per la llibertat,
por als espais oberts i por als espais tancats.
Volen que tinguem la por a les profecies,
por a l’inmigrant i a les malalties,
por a que vinga el futur i no tanquen les ferides,
por per a que creiem en falsos mesies.
Por a que algú et trencara el cor,
por a la vida i por a la mort.
Tenies por a no tindre sort,
però ara som tan forts, que ja no tenim por!
MANTINDRE EL FOC.
Qui rescata als bancs? Dis-me qui fa els plans?
Qui fa la llei mordaça? Dis-me qui ens nuga les mans?
Dis-me qui alça murs i colpeja a l’inmigrant?
Qui declara la guerra? Qui disfruta massacrant?
És indignant, dis-me qui t’explota i qui et retalla?
Qui lluita per la llibertat i qui vol esclafar-la?
Qui fabrica armes, qui les ven, qui les dispara?
Trau-me d’esta merda qüotidiana!
FENT EQUILIBRIS,
Direcció nord, a una altra terra, viure hui en dia és anar a la guerra,
no veure't més, poder abraçar-te, una sensació que m'aterra,no plores més no és culpa teua, és d'este país que em desterra.
La fuga de capitals, sou criminals, jo tinc el cor a l'esquerra.
SOM MOVIMENT.
Deixa d'escriure la teua història
amb tinta xinesa i paper higiènic,
has de saber que el teu lloc en la Terra
està entre el Nadir i entre el Zènit.
Deixa't portar per el ritme i el nostre algoritme
farà que et tornes electrònic,
sempre burlant a la mort, crida més fort,
fins a que et quedes afònic.
Som tots els mínims comuns que caben en tu,
el canvi que arriba al moment oportú quan trobes algúque t’ensenya a mirar diferent i a saltar els teus murs.
La humanitat necessita cuidar la cançó,
que la felicitat no depèn de ninguna equació,eixa és la revolució!
TRIXERES EN LA FOSCOR.
Vull canviar el món, tombar les barreres,
fer desaparèixer del nostre mapa les fronteres,
vull parar les bales, desplegar les ales,
ser el missatge de pau que transforme les quimeres.
Vull que el poble saharaui siga lliure
i vore un somriure en la cara de cada xiquet,
que l’educació no siga un privilegi si no siga un dret,
que la felicitat no siga un secret.
Vull pintar amb tu de colors este futur tan negre,
vull aparentar ser fort encara que sóc feble,
ser el teu denominador comú, trobar l’illa de Mu
i que un minut amb tu dure com un segle
SEGUIM EN PEU.
Venim de lluny sempre hem sigut incombustibles,
ens vam deixar la pell per combatre el feixisme
i no perdem el ritme, perquè ens empeny la memòria
regada d’internacionalisme.
ALÇAR LA VEU.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
ESCRIUREM MIL BATALLES.
He nascut ací, en esta terra ferma,
estime la família, jo sóc de sang calenta,
el meu cor creu en la llibertat,
i en viure set vides seguides al teu costat!
I m’allibere dins la mar,
no crec en una patria
que no em deixa caminar, lliure,
portes tancades m’acorralen el somriure,
em refugie en les teues ganes de viure.
S'ATURA EL TEMPS.
Jo renegue d'esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l'Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m'atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.
LA HISTÒRIA ÉS NOSTRA.
Que som generació perduda, que tenim la cara dura,
que per culpa nostra tremola l’estructura
d’un País Valencià que ha viscut sense mesura.
Ens van gravar al cap, a foc la transició
per l’estabilitat de la seua nació, una Constitució
en la què no creiem, els fills dels que cridaven Otan No.
Records de la Ruta Destroy non stop,
resonen al meu discman “a piñón” Depeche Mode.
Vam passar del roig al blau pegant-li a la pilota de calbot
amb l’estatut del “meninfot”!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada