La Ilíada és un poema èpic grec atribuït
a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres
per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra
una part de la Guerra de Troia,
concretament 51 dies del setge a la ciutat deTroia (Ílion) per part de les tropes aquees
(és a dir: gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Helena, la muller del
seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.
Tant la Ilíada com l'Odissea foren considerades pels grecs de
l'època clàssica, i per generacions posteriors, com les composicions més
importants en la literatura de l'Antiga Grècia essent emprades com a fonaments de la pedagogía grega. Ambdues obres formen
part d'una sèrie més àmplia de poemes èpics, de diferents autors i extensions,
denominat Cicle èpic; no obstant de la resta de poemes tan sols s'han conservat
diversos fragments.
